Page 90 - Crisis 15
P. 90
Creación en catalán de Aragón
Hèctor Moret i Coso
(Mequinenza, 1958), poeta, hijo, nieto y sobrino de mineros, editor, lólogo, profe-
sor, animador cultural e investigador del catalán de la Franja, escribe poesía desde muy
joven y sus obras son un diálogo continuo acerca de su tierra, del amor, del lenguaje y
de los diversos avatares de la existencia, siempre con un estilo cuidadoso, trabajado y
preciso. En 1968, cuando el padre, Mariano se jubiló de la mina, la familia se trasladó a
Barcelona, donde todavía vive.
Tiene publicados los poemarios Pentagrama (1987), Parella de negres (1988), Ròssecs
(1992), Al cul del sac trobarem les porgueres (1993), Antídots (1996) y Temps pervers (1999).
En 2015, Prensas Universitarias de Zaragoza (PUZ) publicó su obra poética comple-
ta en edición bilingüe catalán-castellano.
(Anotación biográ ca y selección de textos: Mario Sasot)
Quins nous fulls embrutaràs
amb gures de marbre?
Quines travetes et faran caure
pels carrers costeruts?
Quins nous palmells et duran aigua
Parella de negres
al clot del coll?
Quines tombarelles engendraràs
Parlem, si vols,
quan arribe la lenta alba?
de la ironia subtil de Bordagnovich, Quins nous guanys provocaràs
de la pintura opaca de Guayasamín, amb el truc de les pestanyes?
de la melangia confusa de Basani
Tant se val,
o de l’accent trencant de Labordeta.
són cabòries de novell tafur.
Però, sisplau,
Parlem, si vols,
no sigues cruel
del vocalisme àton a Mallorca,
i crema les sabates.
de la revolució industrial a Gal·les,
de la immigració catalana a Galícia,
o del sentiment cèltic a Bretanya.
Perquè em sento aclaparat pel temps
Parlem, si vols,
i mai no he tingut prou coratge
del borrimet adobador de la vall closa, per tornar-se astut
Dels carrers que encerclen els horts secrets, em faig càrrec del teu recel;
del camí que mena al fossar del Lliri
però has d’entendre
o de les corbes d’un corball.
que només sé dissoldre’m
quan la fascinació es perd.
Parlem-ne, si vols,
són converses
sense enuig
ni desig.
Si ha estat possible el renec
és perquè només he tractat
de malbaratar pressentiments
(bé saps que no m’erro gaire)
i no he après,
a despit del gest arrogant,
a no donar peixet.
90
