Page 94 - Crisis 14

ffff

Creación en catalán de Aragón

Marta Momblant Ribas

Nacida en Barcelona en 1969, buena parte de su vida ha estado vinculada a

Beceite/ Beseit, en la comarca del Matarraña, donde veraneaba desde pequeña y
donde ha llegado a vivir varios años. Su trayectoria artística y profesional se ha

desarrollado en el mundo de la dirección escénica y la dramaturgia teatral. Ha di-

rigido montajes dramáticos en el Liceu de Barcelona, la maestranza de Sevilla o la
Royal Opera House en el Coven Garden de Londres, entre otros. Ha escrito cuen-

tos para niños, y obras narrativas como La venta de la hereva, ubicada en el Beceite

del pasado siglo XX, que ganó el premio Guillem Nicolau de Literatura en Lengua
Catalana del Gobierno de Aragón en 2009. Tiene publicada una obra teatral, Fora

de temps, fora de lloc, en la colección Lo Trinquet del Instituto de Estudios Turolen-

ses, y La pèrdua, un “divertimento claustrofóbico teatral”, como ella lo deine, so-
bre la crisis existencial personal y económica (Arola. 2015). Este año 2018 acaba de

recibir de nuevo el premio Guillem Nicolau por la novela Arbàgel.

(Introducción y selección de textos: Mario Sasot)

La venta de l’Hereva
Així que durant aquelles tres mençà catalogant l’ordre de la feina
Després que la mare i la sogra jornades en les que es va recloure per cada plat que haguera d’oferir

haguessin marxat a l’altre món, voluntàriament, tampoc no va voler i quan divendres al matí sortí com

deixant-la a ella perduda entre les companyia.
una esperitada de la cuina per co-
espècies i les conserves, decidides a Per sort, el darrer enterrament mençar la jornada de treball d’aquell

passar-s’ho bé mirant-se-la des d’allà fou un dilluns a la tarda i ella s’hi tan- nou cap de setmana, es sentí prou

on fossin, l’hereva es tancà a la cuina cà tot seguit ins divendres al matí, valenta com per a mantenir, al peu
durant tres dies i les seves tres nits.
moment en el començà a preparar-se del canó, la gallina dels ous d’or.

Sola.
per afrontar ella, tota sola, el primer

No hi va voler a ningú.
cap de setmana de clientela. La gent
De fet, mai s’hi havia permès
cregué que la pobra dona, després

l’entrada a ningú més en aquella de tot, malgrat el seu caràcter, el seu

cuina.
geni i la seva tossuderia, també podia
Des de bon començament, en sentir-se durant uns dies una desgra-

vida de les consogres, havien decidit ciada i a patir la tristor per l’absència

que no hi volien ajudants tafaneres de les seves dues companyes de trà-
que vinguessin a furtar els secrets de fec, entenent tothom que precisava

les seves cassoles. Així que, només d’aquella reclusió per a donar regna

quan era ben acabat el servei dels solta al seu dol.
dinars i les conques ja ben buides, Però el que mai ningú no va

feien venir les dones que havien sospitar és que ella s’havia tancat

d’escurar tot el vaixellam, havien
amb l’únic objectiu i l’única inalitat
de rascar tot el greix de la cuina i de fer repàs de totes les receptes que

agranarien totes les engrunes que ins aleshores havien traginat les

encara haguessin deixat els gats i els altres dues, per així assegurar-se que
ratolins que per entre aquells fogons tot i sense elles, podia garantir que

corrien.
no se li ensorrés el restaurant. Co-

94