Page 82 - Crisis17
P. 82
Creación en catalán de Aragón
Á
ngel Villalba
é
(Fabara del Matarraña, 1945). Tras un largo período de formación técnica en el
é
mundo de la aeronáutica en Logroño y Canarias, en 1968 se trasladó a vivir a Cataluña ç
donde empezó a crear canciones reivindicativas y de clase, participando en diversos
movimientos de la llamada “nova cançó” en los que compartió escenario con Quico Pi de
la Serra, Quintín Cabrera, Marina Rossell y Ovidi Montllor, entre otros. Pero siempre
mantuvo contacto con su comarca natal, cuyos paisajes y temática acabaron entrando é
también en su repertorio.
En 2002 graba su primer disco Àngel Villalba. 30 anys de cançons y, diez años más tar-
de, en 2012, publica Olivera d’Aragó, su segundo trabajo discográfico. En 2018 sale a la luz
ó
el libro Àngel Villalba. Cançons i poemes editado por la Comarca Bajo Aragón Caspe / Baix
Arag Casp y coordinado por Carles Sancho, que recopila toda la obra del cantautor faba-
rol, un compendio de más de 50 años de actividad artística y compromiso social.
(Anotaciones biográficas y selección de textos: Mario Sasot)
Canons i poemes
Havanera del riu Algars
Lo llaurador
Si vols refrescar-te el cul,
Encar no ha nascut lo sol
jo s d’un toll al riu d’Algars, prop de Pinyeres, lo llaurador ja està dret,
a on per la nit,
en les mules i els aladres
tots despullats
se’n va a llaurar el seu trosset,
semblen sirenes.
després sembra el blat i l’ordi,
Mos beurem lo vi,
lo bon blat d’ on es fa el pa,
rostirem la carn
eixe pa tant necessari
i fent la redona
per a tota la humanitat.
ú
al costat del foc
Ja quan arriba l’estiu
é
ç
tots junts cantam:
quan ms forta és la calor ,
- Quin cul ms blanc
quan tothom busca la platja, à
t la xicota
ell comenar a segar (...).
i aquell pelut,
quina picota! (...).
ó
Un bocinet d’amor
M’enxisa mira’t los ulls
La xica que va a la font
i besa’t per tot lo cos,
Una xica, cada dia,
quedant- mos cotos pel goig,
va a la font de matinet. esguardant per un moment
Si la trobes li diria:
que s’aturo tot lo mn
-De tocar-te et tocaria
i una msica suau
a on te toque el canteret.
mos passejo per l’etern.
Per un bocinet d’amor
donaria lo que tinc:
unes ganes boges, boges,
d’anar replegant bocins (...).
82